La nostra idea sempre ha estat crear un contenidor de recollida selectiva que s’adapti completament a l’espai urbà. Un contenidor tan integrat que desapareixi dins l’experiència vital dels carrers. I tant versàtil que permeti reciclar fins a set petits residus diferents i, alhora, serveixi com a suport de comunicació exterior.
Ara, les minis2019 fan realitat aquesta idea.
Les llums fluorescents o de baix consum són un dispositiu de descàrrega elèctrica que s´utilitza en il·luminació. Ja fa bastants anys que tenim tubs fluorescents però cada dia estan més presents en les nostres vides les llums de baix consum, que no són més que petits tubs fluorescents acoblats a un casquet o un connector pin. La il·luminació fluorescent utilitza vapor de mercuri a baixa pressió dins del tub. El contingut de mercuri en els llums fluorescents és aproximadament de 0,3 mil·ligrams i tot i que cada cop és menor, es fa encara imprescindible per aconseguir la luminescència suficient i conductivitat dintre de la llum per al seu correcte funcionament.
Els avenços tecnològics i la diversitat de línies de desenvolupament plantejades pels fabricants han portat a l’existència de diferents sistemes d’impressió. Existint, entre d’altres, Impressores d’Impacte (Margarita, Matricials, de Bola), Impressores d’Injecció de Tinta i Impressores Laser.
Tots aquests tipus d’impressora necessiten, per al seu funcionament, de cintes entintades, cartutxos de tinta o tòner.
El sistema d’impressió amb aquest tipus de cartutxos es realitza augmentant la temperatura de la tinta. Existeix un petit component (resistència) que quan s’hi fa circular un corrent augmenta de temperatura i per tant la de la tinta que està al seu entorn. Aquest augment, fa bullir la tinta provocant una bombolla de “vapor de tinta” i al augmentar la seva pressió, aconsegueix un desplaçament d’aquesta cap a l’orifici de sortida.
Un altre sistema molt utilitzat és el conegut com “Desk-Jet” i el seu funcionament està basat en el moviment d’un cristall piezoelèctric. Aquest tipus de cristalls (normalment de quars, molt estès també en rellotgeria o per mantenir freqüències en dispositius electrònics) es corben o canvien de forma al aplicar-hi un determinat voltatge. Cada microconducte té un d’aquests cristalls que al deformar-se, fan un efecte de bombeig de la tinta cap a la sortida de l’orifici i per tant aconseguirem la impressió.
Precaució: usar un cartutx buit (sense tinta) provocarà que les resistències o els metalls piezoelèctrics puguin deformar-se per escalfament, ja que el pas de la tinta que mouen fa l’efecte de refrigerant. Usar cartutxos que ja no imprimeixin de forma fluida (els falta tinta) provocarà que els orificis o microconductes pels que no sorti, es danyin de forma permanent.
Els cartutxos en relació a les marques, es divideixen bàsicament en 2 tipus.
Els que tenen el capçal d’impressió en el mateix cartutx. Sistema utilitzat per fabricants d’impressores com HP, Lexmark, Canon…
Els que tenen el capçal a la pròpia impressora i els cartutxos són única i exclusivament contenidors de tinta. Sistema utilitzat per fabricants d’impressores com Epson.
La il·luminació fluorescent utilitza vapor de mercuri a baixa pressió dintre del tub de vidre revestit amb fòsfor. La radiació que fa el mercuri en el arc fa que el fòsfor es torni fluorescent. Es presenta en diferents formats però la seva composició arriba a ser la mateixa. Si mirem un tub fluorescent convencional ens adonarem que porta una reactància, un encebador i un tub fluorescent, tots ells, connectats en sèries. El tub fluorescent es composa de dues resistències a cada extrem les quals quan hi passa l´electricitat fa que es calenti el gas del tub fins fer-lo conductor de l´electricitat. Porta un encebador per tal de no cremar les resistències (els seus efectes són la intermitència del tub a l´engegar, com si és tractés de l´engegada d´un cotxe).
Les bombetes de baix consum de casquet, com les de pin, també porten la seva reactància, encebador i les seves resistències als extrems però aquestes estan comprimides en circuits electrònics fent la mateixa funció. Fa pocs anys hem arribat a tenir llums de baix consum amb diferents intensitats de llum i això és degut a la pintura protectora o el gas que porta. Hem dit pintura protectora? Si, aquestes llums fluorescents provoquen raigs ultraviolats perjudicials pel nostre organisme i per aquest motiu en veuràs molt poques de llums fluorescents transparents i si les veus són per perquè s´utilitzen en depuradores per cremar els gèrmens.
La bombeta de baix consum ens dona la possibilitat de substituir les llums convencionals per fluorescents sense haver de canviar l´aplic , plafó, llum de tauleta, etc. Aquestes llums van ser tota una revolució i s´han implantat en tots els sectors i institucions. El motiu n´és l´estalvi d´energia que proporcionen. El seu estalvi és un 5 a 1, és a dir, que cada vat d´una llum fluorescent equival a una llum incandescent de cinc vats. És recomanable utilitzar aquestes llums en aquells indrets on han d´estar enceses molt temps ja que consumeixen més quan s´encenen i generalment també s´espatllen més quan s´encenen i s´apaguen encara que hi ha models que no ens asseguren que es pugui apagar i encendre contínuament.
Separació de components: Sota una circulació d´aire que manté la pressió negativa, el globus extern de vidre se separa de la tija de la base i del metall de la llum, que conté el tub intern de l´arc (que conté mercuri). Les parts que no contenen mercuri són separades, classificades per tipus de material, testades en quan al seu contingut de mercuri i enviades a reciclatge.
Unitat tèrmica: El tub es col·loca en un forn a altes temperatures ocasionant l´evaporització del mercuri adherit al vidre. El mercuri és refredat i recollit pel seu processament. El vidre del tub interior és refredat, analitzat i enviat a reciclatge.
Per saber les concentracions de mercuri es fan tests en laboratoris acreditats i amb regularitat i també per satisfer els requisits de l´empresa receptora d´aquest subproducte. La concentració mitja de mercuri en el vidre no excedeix els 1mg/Kg. El vidre amb aquestes característiques pot ser reciclat, per exemple, per la fabricació de productes per aplicació no alimentaria.
L´alumini i les peces de llautó són enviades com ferralla per a reciclatge. La concentració mitja de mercuri en aquests materials no supera el límit de 20 mg/Kg. Si la proporció de mercuri en els metalls passa als 20 ppm, s´haurà d´introduir el material a la destil·ladora per tal de recuperar el mercuri existent.
Destil·lació: El mercuri cru que s´ha recuperat del procés tèrmic es sotmet a una destil·lació triple per a treure-li impureses la qual cosa permet qualificar el mercuri obtingut un cop finalitzat el procés, com a mercuri pur. El tractament de les llums està dissenyat per la captació i el control dels contaminants i per la màxima valorització dels materials que les composen. En aquestes condicions, el percentatge de valorització de materials és del 94% en pes de la quantitat total de llums tractada, arribant al 97,5% en el cas de les llums fluorescents de tub recte. A través del reciclatge de llums de descàrrega, s´obtenen els següents productes: mercuri pur, pols luminiscent exempt de mercuri ja destil·lat, vidre, metall i material d´embalatge utilitzat durant el transport. Aquests materials són entregats a gestors autoritzats els quals els integren als circuits de valorització, excepte el mercuri que és comercialitzat com Mercuri Tècnicament Pur. El residu obtingut de la destil·lació és considerat residu perillós si es superen els límits de concentració de mercuri o plom en el test de lixiviació. En aquest cas, s´ha de disposar en un rebliment de seguretat.
L´Únic component de la bombeta que no és reciclat són les petites partícules de l´aïllament de baquelita que formen les extremitats de la bombeta.
Les llums suposen un 0,5% en pes però un 80% en la quantitat de residus RAEE.
Més de 600 milions de llums a l´Oest d´Europa necessiten ser recollides, amb lo qual no hi ha comparació amb el flux d´un altre tipus de residus elèctric i electrònics.
El cost del reciclatge per les llums suposa un percentatge d´un 10% a un 60% sobre el seu preu de cost. Per altres aparells elèctrics i electrònics, aquest percentatge és molt més baix.
Aquestes bombetes (llums), a demés de ser un residu perillós, estan subjectes a la directiva RAEE per al reciclatge d´aparells electrònics i elèctrics degut als circuits electrònics on estan comprimides les resistències.
REAL DECRETO 208/2005, de 25 de febrero,sobre aparatos eléctricos y electrónicos y la gestión de sus residuos.
Artículo 5. Tratamiento de residuos de aparatos eléctricos y electrónicos.
1. Los residuos de aparatos eléctricos y electrónicos que contengan materiales o elementos peligrosos serán descontaminados. La descontaminación incluirá, como mínimo, la retirada selectiva de los fluidos, componentes, materiales, sustancias y preparados, de conformidad con lo establecido en el anexo III.
2. Las operaciones de tratamiento tendrán como prioridad, por este orden, la reutilización, el reciclado, la valorización energética y la eliminación. A las operaciones de valorización les será de aplicación el régimen jurídico establecido en la Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos, atendiendo a las características de las operaciones y a la peligrosidad de los componentes que constituyan el objeto de la gestión.
3. Todas las operaciones de tratamiento se realizarán aplicando mejores técnicas disponibles. En particular, las operaciones de traslado de residuos de aparatos eléctricos y electrónicos se realizarán de tal modo que se pueda lograr la mejor descontaminación, reutilización y el reciclado de los aparatos enteros o sus componentes.
El destinatari final del material recuperat és un gestor autoritzat per als Residus d´Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE) que assegura un correcte tractament dels mateixos i el màxim grau de reciclatge. El destí desitjat serà sempre el gestor especialitzat en cada tipus de residu, que serà millor que el generalista que ho accepta tot. És important que el gestor garanteixi la correcció de tot el procés, des de la recollida i el transport, fins el desmuntatge, la separació de materials i el destí final de totes les fraccions resultants, tant de les valoritzables com de les no valoritzables. És d´especial importància la separació d´aquelles fraccions potencialment perilloses, que hauran de rebre el tractament específic adequat.
El procés tècnic de reciclatge de les bombetes de baix consum suposa unes instal·lacions i uns costos d´explotació elevats, que no es compenses amb els ingressos de la venta de les fraccions recuperades. A demés han de garantir el compliment de les exigents normatives vigents.
Els materials de les llums es troben dintre d´un sistema tancat amb lo qual el seu ús adequat no representa riscs o impactes sobre el medi ambient o la salut. Aquests materials entren en contacte amb el medi ambient només en cas de ruptura o destrucció. El principal risc correspon a l´alliberament del mercuri.
El mercuri és una substància natural i un contaminant provinent de diverses activitats industrials. Les concentracions naturals a l´aigua, sòl i en els peixos (bioacumuladors) varien d´una regió a l´altra i són funció de la composició de la roca mare a partir de la qual es generen el sòl i de les fonts de contaminació existents a l´àrea.
Un cop alliberat per activitats antròpiques al medi ambient, el mercuri pot romandre per molt temps en la atmosfera abans de depositar-se (majoritariament com mercuri elemental en fase vapor) cosa que permet que aquest es transporti lluny de la font d´emisió.
El mercuri ocasiona una amplia gama d´efectes sistèmics en humans (ronyons, fetge, estómac, intestins, pulmons i una especial sensibilitat del sistema nerviós), encara que varien amb la forma química. Els microorganismes converteixen el mercuri inorgànic en metil mercuri, una forma química molt tòxica, persistent i bioacumulable que a demés, s´absorveix fàcilment en el tracte gastrointestinal humà.
Aquest procés de reciclatge és veritablement molt complicat. La constitució pròpia d les llums fa que el transport, la recol·lecció i el emmagatzematge siguin processos delicats. Entre els aspectes físics a tenir en compte hi trobem:
La fragilitat: la majoria estàn constituïdes per vidre de pocs mil·límetres d´espessor, per tant es tracta d´un producte extremadament fràgil, cosa que afecta considerablement les condicions de transport i emmagatzematge.
Contingut: els constituents són de caràcter nociu, per tant és necessari prendre precaucions durant la manipulació. Una ruptura del recipient pot provocar la fuga dels materials truncant qualsevol acció posterior sobre la llum.
Relació pes/volum: són elements de poc pes en comparació amb el seu volum cosa que dificulta el seu transport i emmagatzematge.
Forma: tenen múltiples formes i mides cosa que no facilita el seu apilament.
D´una altra banda s´ha de tenir en compte que es tracta d´un producte de consum dispers, això dificulta la seva recol·lecció. En resum, es tracta de residus molt voluminosos que no es poden compactar , de difícil recol·lecció, classificació, transport i emmagatzematge. Existeixen 3 tipus de consumidors de llums ben diferenciats, consumidor industrial, sector serveis i petit consumidor. En el primer i segon cas, per tractar-se de grans consumidors, resulta més fàcil realitzar la recol·lecció. En contrapartida, per al petit consumidor, quan la llum arriba al final de la seva vida útil, representa un objecte de maneig enutjós si es pretén participar en un sistema de recol·lecció selectiva. És per tot això que la MINIDEIXALLERIA URBANA BLIPVERT és ideal per al reciclatge d´aquestes llums.
