La primavera comença el 26 d’abril

A partir de les 9 del matí de diumenge 26 d’abril, els nens i les nenes d’aquest país tornaran als carrers després de més de 40 dies tancats als seus domicilis. Podran passejar a l’aire lliure durant una hora i no allunyar-se de casa seva més enllà d’un quilòmetre de distància.

Per a evitar situacions no desitjades, el més adequat serà que els nens i les nenes caminin de la mà d’un adult, mantinguin una distància de seguretat d’uns 2 metres respecte a les persones amb les quals es creuin i, si es topen casualment amb coneguts, evitin romandre més de 10 minuts a prop d’ells.

De les abraçades, els petons, els copets a l’esquena o de qualsevol manifestació d’afecte, ni en parlem: queden descartats perquè, a més, és imprescindible que portin mascaretes tots els majors de 3 anys.

Els nens i nenes que visquin en un entorn rural (diuen les autoritats) podran anar al camp o al bosc. També poden jugar (tant si són d’ambient urbà com rural) amb una pilota o un patinet, gaudir de la llum natural, rebre la carícia del sol, bellugar-se i fer exercici, encara que hauran d’aguantar-se les ganes d’acudir a un parc infantil (que segueixen tancats).

Segons diuen els científics i els epidemiòlegs, les possibilitats de contagi són molt baixes: primer, perquè els nens i les nenes porten quasi quaranta dies confinats i, segon, perquè no existeixen evidències científiques que avalin les tesis que els menors són més perillosos o contagiosos que els adults respecte al coronavirus.

Una novel·la o una peli de ciència-ficció?

Si rellegim els cinc paràgrafs inicials d’aquest article, potser ens sembla estar llegint l’argument d’una novel·la de ciència-ficció, però no, gens ni mica, tot és cert, real, i al mateix temps, increïble.

Però si fos una novel·la o una peli de ciència-ficció, els diumenges els adults  trauríem el cap a les finestres, sortiríem als balcons i a les terrasses, i aplaudiríem a aquests petitons que estan aguantant, molts d’ells sense comprendre què passa, una de les experiències més dures de les seves vides.

Per què?

Perquè es mereixen tant el nostre afecte, com el nostre agraïment.

Per fi, amb nens i nenes als carrers, podrem sentir que tot (tot el que és bo) és encara possible: aquest any, la primavera surt al carrer el dia 26 d’abril.