El món de Luis Sepúlveda

No sembla que sigui el moment idoni per parlar de medi ambient o aconsellar sobre reciclatge.

En plena crisi pel coronavirus covid-19, bona part de la població està confinada (refugiada a casa), i altra part, obligada a sortir al carrer per a treballar.

Per aquest motiu, en aquesta ocasió, per si podeu trobar un estoneta per a llegir, us recomanarem algunes de les novel·les de l’escriptor xilè Luis Sepúlveda, un senyor amb una biografia quasi impossible: de mare maputxe, redactor de successos policials, “pinche” de cuina, ecologista confés, corresponsal de Greenpeace i escriptor d’èxit.

Un vell que llegia novel·les d’amor

Un vell que llegia novel·les d’amor no és la primera novel·la de Luis Sepúlveda, però sí la que el va donar a conèixer al gran públic l’any 1989.

Ambientada a la selva amazònica i protagonitzada per Antonio José Bolivar, la novel·la aconsegueix que els lectors sortim de casa, visquem a la selva i sentim el contrast entre la ignorància importada d’Europa i la vida respectuosa amb el medi ambient dels shuar, cultura indígena de les selves del Perú i Equador.

Luis li dedica l’obra a un amic:

“Miguel Tzenke, síndic shuar de Zumbí en l’alt Nangaritza i gran defensor de l’Amazònia. En una nit de narracions desbordants de màgia em va lliurar alguns detalls del seu desconegut món verd, els que més tard, en altres confins allunyats de l’Edén equatorial, em servirien per a construir aquesta història”.

 

Història d’una balena blanca

L’última novel·la de Luis es titula Història d’una balena blanca i va ser publicada molt recentment, el maig de 2019.

En ella, la gran balena blanca pren la paraula i ens explica la seva història, una vida de lluita per la protecció del medi ambient.

El primer capítol d’Història d’una balena blanca acaba així:

Molt aviat el vaixell i la balena van desaparèixer entre els perfils incerts de les illes i la gent es va allunyar de la costa, però un nen es va quedar mirant fixament la mar. Em vaig acostar a ell. Els seus ulls de pupil·les fosques escodrinyaven l’horitzó i dues llàgrimes recorrien el seu rostre.

—Jo també estic trist. Ets d’aquí? —vaig dir a manera de salutació.

El nen es va asseure a la platja de còdols abans de respondre, i jo vaig fer el mateix.

—Clar. Sóc lafkenche. Saps el que significa? —va preguntar.

—«Gent de mar» —vaig contestar. —I tu, per què estàs trist? —va voler saber el nen.

—Per la balena. Què li haurà ocorregut?

—Per a tu és una balena morta i per a mi és molt més. La teva tristesa i la meva no són iguals.

Vam romandre en silenci durant un temps, mesurat per les ones que anaven i venien, fins que em va oferir una mica més gran que la seva mà. Era una petxina de boig, un caragol marí molt preuat, de pela exterior rugosa, pètria, i d’interior blanc com les perles.

—Pega-la a la teva orella i la balena et parlarà —va dir el petit lafkenche, i es va allunyar amb passos ràpids per la platja fosca de còdols. Així ho vaig fer. I sota el cel gris del Sud del Món una veu em va parlar en el vell idioma de la mar.

Lluitant, i intacta l’esperança

En aquests moments, fins on sabem, Luis Sepúlveda està afectat pel coronavirus i roman ingressat i aïllat a l’Hospital Universitari Central d’Astúries (a Oviedo, ciutat en la qual viu des de fa molts anys).

Segons les últimes notícies, tot i que la situació és greu, Luis segueix lluitant i manté intacta l’esperança.