El desmuntatge d’aparells electrònics
Un estudi internacional publicat recentment a la revista Science of the Total Environment ha demostrat que el desmuntatge dels aparells amb residus elèctrics pot exposar a contaminants perillosos a les persones que el realitzen.
A la investigació ha participat Ethel Eljarrat, investigadora científica a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a Barcelona.
El treball d’Eljarrat se centra en l’estudi de l’impacte de contaminants orgànics persistents i emergents, especialment en plastificants, retardants de flama halogenats i organofosforats, parafines clorades, insecticides piretroides i pesticides apolars.
Continguts de l'article
15 treballadors: des dels 14 anys fins als 60
L’estudi internacional ha mesurat el nivell d’exposició a plastificants i retardants de flama de 15 treballadors en el desmuntatge de restes electròniques a Dhaka (Bangladesh), on aquestes feines es fan a l’aire lliure.
Per a mesurar l’exposició als tòxics, entre el que hi havia nens de 14 anys i adults de 60, els científics van utilitzar dos mètodes: samarretes de cotó i polseres de silicona, que van servir per estimar la fracció de substància química que podria arribar a penetrar en l’organisme a través de la pell.
El resultat va ser que els investigadors van trobar fins a 23 components a les mostres analitzades, amb altes concentracions de fins a 2 micrograms per cada 10 centímetres quadrats de superfície.
Efectes cancerígens + alteracions neurològiques endocrines
Entre els components més perillosos es va trobar un retardant de flama neurotòxic (el definiléter prolibromat deca-BDE-209) la producció del qual està prohibida per la Convenció d’Estocolm, però el reciclatge del qual està permès fins a l’any 2030, i els plastificants organofosforats també relacionats amb possibles efectes cancerígens i alteracions neurològiques.
Ni en el nostre país ni en la Unió Europea s’han realitzat estudis d’aquest tipus i es desconeix si els treballadors i treballadores que es dediquen al desmuntatge d’artefactes electrònics es troben tan desprotegits com els treballadors de, en aquest cas, Bangladesh.
No obstant això, sí que se sap gràcies a estudis previs que en una instal·lació canadenca on es realitzava el mateix tipus de desmuntatge, els nivells de contaminants eren fins i tot superiors, probablement perquè, mentre a Bangladesh aquesta activitat es realitza a cel obert, al Canadà es fa en espais tancats.
Necessitem estudis que analitzin i mesurin el nivell de toxicitat al qual s’exposen tant les persones que per imperatiu econòmic estan empleades en el desmuntatge d’aparells electrònics, com les persones del seu entorn familiar més pròxim.
En qualsevol cas, és evident que necessitem estudis que analitzin i mesurin el nivell de toxicitat al que s’exposen tant les persones que per imperatiu econòmic estan empleades en aquesta activitat laboral, com les persones del seu entorn familiar més pròxim.
Per descomptat, no podem rentar-nos les mans i tancar els ulls davant l’evidència: la brossa, especialment la més contaminant i perillosa, hauria de ser tractada al lloc al qual va ser generada, en aquest cas, la Unió Europea.
Per descomptat, per tal d’aconseguir això, els governs haurien d’emprar més recursos econòmics en desenvolupar els mitjans perquè el reciclatge fos realment innocu, tant per a les persones directament implicades i les seves famílies, com per al medi ambient.
Si t’ha interessat: