¿D’ON PROVENEN LES FRUITES I LES VERDURES QUE MENGEM?

 

Alls, cigrons, nous, cireres, pomes, patates, taronges, mongetes o espàrrecs són aliments que acostumem a comprar a les botigues del nostre poble o la nostra ciutat.

Són fruites i verdures tan quotidianes que sovint no arribem ni a preguntar-nos quin sol les va escalfar o quines llengües parlen els homes i les dones que les van cultivar: és a dir, que no tenim ni idea d’on procedeixen.

Si tinguéssim uns minuts per fer una compra més conscient, veuríem que molt freqüentment els alls vénen de la Xina; els cigrons bullits i les nous, d’EE.UU; les cireres, de Xile; les pomes, de Polònia; les patates, les taronges i les mongetes, del Marroc; i els espàrrecs, del Perú.

Són fruites i verdures que recorren milers i milers de quilòmetres en camions, vaixells, trens i avions, i que, quan acaben a la nostra taula, poden tenir un bon sabor i, potser, la mateixa qualitat que els aliments locals.

Pot ser que fins i tot aquelles fruites siguin més barates.

Fruites més barates?

En part si, o això sembla, perquè malgrat haver recorregut mig món, el seu preu directe (els diners que traiem de la butxaca) pot ser igual o menor al qual necessitem per comprar els productes locals.

Però, si el preu que paguem inclou el producte, l’embalatge, el transport…

…als agricultors d’origen, què els hi queda?, quant guanyen?

I no només això, tinguem en compte que:

En canvi, un aliment de proximitat (aliment “quilòmetre 0”), que és el que es cultiva a prop d’on es ven, concretament a menys de 100 quilòmetres del lloc de venda, té els següents avantatges:

 

Si tens un minut, informa’t i no deixis que altres decideixin per tu.

 

Si t’ha interessat aquest article:

LES 3R + 1