Crisi o canvi?

En general, associem “crisi” amb situacions de canvis profunds, quasi sempre imprevistos i amb importants conseqüències a l’horitzó immediat de les persones, els grups o les societats.

La paraula “crisi” deriva del grec “krísis” (decisió) i, aquesta, a la vegada, prové de “krino” (jo separo, jo decideixo) i enfonsa el seu significat en les profundes arrels de l’indoeuropeu.

En els seus orígens, com moltes altres paraules, “crisi” era un terme relacionat amb el camp, en concret amb la recollida del blat, i estava associat al moment en què els agricultors separaven la palla del gra.

És a dir, “crisi” és una metàfora del moment crucial en què se separa el més important (el gra) d’allò superflu (la palla).

D’allà que la paraula “crisi” hagi derivat també en paraules com “criteri”, que és una condició imprescindible (tenir criteri per a decidir quin és el gra i quina la palla), per a saber que necessitem avançar i mirar cap al futur.

Ara, l’hora del canvi?

De sobte ens hem adonat de com n’és important anar a fer una passejada (una simple passejada), del fet meravellós que és caminar i respirar, del saludable que és xerrar mentre mirem al cel, del reconfortant que és córrer una estoneta i estirar els músculs o de l’essencial que és abraçar i ser abraçats.

De sobte, ens hem posat a fer pa i pastissos, o hem decidit trucar a un vell amic i preguntar-li què tal ho porta després de tant de temps sense veure’ns.

Hem après (potser, per fi) que per a viure, per a viure bé, no necessitem consumir tant ni constantment.

Per això mateix, ara que gaudim d’un nou criteri, ara que podem separar el gra de la palla, discernir què és important i què és superflu, és el moment de canviar els nostres hàbits i (innecessàries) costums.

Per què viatjar en avió o en tren d’alta velocitat fins a aquesta o aquella ciutat, si puc fer online la mateixa reunió?

Per què traslladar-me en cotxe a la feina cada dia, si puc fer-ho només un o dos dies a la setmana?

Per què preocupar-me per renovar cada any el meu armari, si amb unes quantes peces de roba de qualitat ja en tinc prou?

Per què anar a una gran superfície comercial quan puc comprar “a granel”, molt més a prop, sense plàstics d’un sol ús, a l’adrogueria / la fruiteria / la peixateria del meu barri?

I per què assumir el cost mediambiental de fer-me portar a casa qualsevol caprici des de milers i milers de quilòmetres de distància?

Per qué?

Amb criteri, pel canvi i la transformació: menys consum, de més qualitat, més pròxim, sense objectes superflus de plàstic d’un sol ús i, sempre, més conscients i respectuosos amb el medi ambient.