Una privilegiada minoria planetària
Des de l’any 2013, els dies 19 de novembre se celebra el Dia Mundial del Sanejament (o Dia Mundial del Vàter).
L’objectiu és cridar l’atenció sobre la importància de l’accés sostenible a l’aigua potable i als serveis bàsics de sanejament.
Per entendre’ns, el dia d’avui (i segur que més d’un es sorprendrà):
Més de la meitat de la població del Planeta (prop de 5000 milions de persones) no tenen a casa seva (o allà on visquin) un sistema que elimini els excrements de forma segura.
I, al voltant de 2000 milions de persones, consumeixen aigua no potable.
Dit d’altra manera: els que obtenim aigua d’una aixeta sempre que ho desitgem i els que “tirem de la cadena” perquè comptem amb un sistema de sanejament òptim som una privilegiada minoria planetària.
Privilegiats? Nosaltres?
Doncs si, perquè els lavabos salven vides en evitar que a través dels excrements es propaguin malalties mortals.
Per això, perquè som uns privilegiats, nosaltres hauríem de tenir molt el compte el luxe immens que suposa gaudir d’aquesta meravella, i en la mesura de les nostres possibilitats, ser molt conscients que l’aigua corrent és un tresor que hem de cuidar.
Continguts de l'article
Com podem contribuir?
D’entrada, ajudem fent proselitisme. És a dir, recordem als nostres amics i coneguts que el vàter no és un cubell d’escombraries.
Repetim com un mantra:
Al vàter no haig de llençar MAI…
- Tovalloletes de bebè
- Bolquers
- Bastonets per a les orelles
- Burilles de tabac
- Olis de cuina
- Discs desmaquilladors
- Restes de menjar
- Medicaments
- Tovalloletes humides higièniques
- Lentilles d’un sol ús
Si, creieu-ho, encara hi ha qui llença aquestes coses pel vàter per pur desconeixement o resguardant-se en justificacions del tipus… “Per una vegada, no passa res”.
I és veritat, no?, per una vegada no passa res (o passa poc), però el cas és que al final no és una vegada i, per això, en ciutats com Barcelona, gràcies a les depuradores es recullen anualment prop de 1600 tones d’aquest tipus, quantitat a la qual hem de sumar totes les micro substàncies que no es poden recollir i que, per tant, arriben fins al mar.
I a casa, què podem fer?
Fàcil: comencem per col·locar un cubell petit al lavabo i anem llençant-hi tot allò que podria acabar al vàter (i al mar).
Ens sorprendrem: en pocs dies estarà ple de residus (que abans un a un i sense adonar-nos llençàvem on no havíem de fer-ho)
I fem “propaganda”: sense vergonya, digues-li als teus amics, “il·lumina’ls”, sigues pesat/da perquè, com ja sabem: si juguem en equip, guanyem el partit.
Si t’ha interessat aquest article: